Miopia del marketing
14/11/2016
Els sil.logismes
23/11/2016

2016: l’any Ramon Llull

Aquest 2016 és l’any Ramon Llull, en commemoració del setè centenari de la mort d’aquest gran savi mallorquí.

Tant la vida com l'obra Llull ens apassiona. Ell mateix s’autodenominava Ramon “Lo foll” per la seva heterodòxia i extravagant personalitat, i se’l considera l’autor més prolífic de tota la literatura hispànica i creador del català escrit. La seva extensa obra en català, castellà, àrab o llatí va influir en camps com la matemàtica, la retòrica, l'oratòria o la filosofia al llarg de tots els segles posteriors.
Dins de la seva inabastable obra, hi ha una vessant lul.liana que és la que més ens atrau: se’l considera el precursor de la intel.ligència artificial i creador de la lògica matemàtica.

Al llarg de la seva vida, Llull (1232-1316) va ser un orador i predicador incansable, i va arribar a la conclusió que necessitava demostrar d’una manera objectiva que els dogmes de la fe cristiana eren els correctes enfront de les tesis racionalistes, que per ell eren errònies. Volia refutar teories i convèncer de forma clara i evident, per exemple, a algú que no fos creient (no oblidem que un dels principals objectius de la seva obra era mostrar la veritat tal i com l’entenien els cristians) , i per això necessitava trobar una fórmula que li facilités que inclús els musulmans més fanàtics comprenguessin i acceptessin la doctrina cristiana sense cap errada.

Per Llull, el raonament es podia convertir en un procés seqüencial.


El 1315, va escriure un obra en la que plantejà una de las primeres tesis sobre el raonament automàtic, i hi planificà una màquina lògica capaç de validar o invalidar arguments.
Amb el desig constant de trobar veritats absolutes i irrefutables mitjançant els raonaments, aquest invent instrumentava la codificació de paraules a travès de lletres, fent combinatòries que portessin a sil.logismes.
El va anomenar Ars generalis ultima (Últim art general) o Ars magna (Gran art), tot i que avui el coneixem com “Ars magna et ultima”. En aquest aparell hi havia unes definicions (arrels) que eren idees simples, catalogades en 54 tipus. Segons Llull, combinant aquestes arrels, es podia arribar a obtenir un coneixement científic; Les teories, subjectes i predicats estaven organitzats en figures geomètriques perfectes. Accionant unes manetes, palanques o volants, les tesis i proposicions es movien per unes guies i s’aturaven davant de conclusions positives (=certeses), o negatives (=falsedats), de manera que la màquina per sí sola podia provar la falsedat o veritat d’una premissa, de forma racional i lògica.

Aquest artefacte va ser tan important per Llull, que l’hi dedicà molt de temps per descriure’l i explicar-lo, perquè no només l’enfocà a la seva tasca de predicador, sinó que com a objectiu final, tractava de trobar un llenguatge formal universal, basat en un sistema lògic de figures que validés o refutés els arguments utilitzats en els debats teològics, científics o humanístics de la seva època.


Llull encara avui en dia és inabastable i no resulta gens fàcil llegir-lo ni comprendre’l, però aquest any 2016, l’any Llull que ja se’ns acaba, ens ofereix l’oportunitat d’apropar-nos una mica més a la seva figura.


Al CCCB de Barcelona fins l’11 de desembre es fa l’exposició “La màquina de pensar de Ramon Llull”, amb diverses activitats programades que tracten d’apropar al públic a la seva persona i a explorar l’impacte actual de Ramon Llull en terrenys com les arts, la literatura, la tecnologia i la ciència.
Visita molt recomanable per grans i petits!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc utilitza cookies per facilitar la seva navegació. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies, si vol saber més cliqui a Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies