L’ objectiu dels mitjans de comunicació quan van néixer era informar i comunicar, però ara vivim en la era de les comunicacions, en la que hi ha un frenètic i continu intercanvi d’informació, en la que sovint els mitjans s’han desvirtuat allunyant-se dels seus objectius inicials i han esdevingut elements que poden manipular a tota una societat.
En un
post anterior, ja vam fer al.lusió a les
paraules de Noam Chomsky a la seva conferència de Barcelona, on no va dubtar d’assenyalar la part de culpa que tenien alguns
mitjans de renom internacional en aquesta deshumanització i falta de moral en que es troba immersa gran part de la societat actual.
No podem negar que els mitjans de comunicació tenen un rol molt important a l’hora d’enriquir a la societat (ens informen, ens uneixen, sacien la nostra curiositat)…però precissament per la seva importància i omnipresència poden arribar a ser una arma de manipulació massiva, i acabar dominant i diringint les nostres formes de pensar i/o d’actuar.
Els mitjans de comunicació creen i també transmeten estereotips. L’exemple més clar el trobem al món de la publicitat, n’està ple: l’home és fort, esportista, treballa molt, condueix, guanya diners, ha triomfat a la vida. La dona és dona i mare ideal, amb figura estilitzada, neta, jove i activa, comprensiva … Tot i que això mica amb mica ha anat canviant (ara trobem homes que posen rentadores o dones que condueixen o que porten una vida laboral molt activa), aquest estereotip, per exemple, encara porta a moltes dones a sentir-se malament pels seus kilos de més, per la seva vida grisa i amb un nens i una casa que no són ideals. O mirat des de l’altra banda, a que els homes valorin a les dones segons aquests estereotips presentats pels mitjans… per no parlar dels adolescents o joves, tots guapíssims, sense acné, sense problemes, amb cosos i vides envejables…
Valgui
la publicitat com a exemple extrapolable per entendre el poder que poden tenir alguns mitjans de comunicació per fer-nos arribar opinions estereotipades, desenfocades i condicionants sobre conflictes bèl.lics, la immigració, campanyes polítiques, accions corruptes, candidats, etc. És aquí on
depèn de nosaltres mateixos traçar una línea que serveixi de límit i no deixar-nos portar pel que els mitjans ens mostren. Hem de ser crítics, obrir la ment, contrastar informacions i tenir la nostra pròpia opinió. Hem d’intentar
veure més enllà del que ens ofereixen, per tenir una
visió més àmplia i justa de la realitat social.
Hem de fugir dels estereotips que ens fan creure que l’opinió més sentida o generalitzada és la correcta, perquè no oblidem que els estereotips són imatges molt simplificades, construïdes sobre pocs elements i sovint sense un coneixement exhaustiu del tema.