2016: l’any Ramon Llull
17/11/2016
El marketing social
28/11/2016

Els sil.logismes

Raonar és l’activitat mental que ens permet estructurar i organitzar idees per arribar a una conclusió. El raonament lògic és un procés mental que implica l’aplicació de la lògica. Utilitzant aquest tipus de raonament es pot partir de premisses per arribar a conclusions, que poden ser certes, falses o possibles.

El sil.logisme és un tipus de raonament lògic format per tres proposicions: dues premisses -una major i una menor-, i una conclusió.
-La premissa major (o premissa universal), és una idea amb valor universal, una idea que conté una veritat coneguda i acceptada per tots.
-La premissa menor (o premissa particular) és menys general, uneix i fa de nexe; conté una idea sobre el que volem saber, -si és cert o no- i la comparem amb la premissa major.
-A partir d’aquestes dues proposicions arribem a la conclusió del raonament: La conclusió és el resultat de la comparació entre les dues premisses.

Per veure-ho millor, aquest és un exemple clàssic de sil.logisme:
Tots els humans són mortals. (PM)
Aristòtil és humà. (Pm)
Aristòtil és mortal.(C)

En aquest exemple anterior no hem inclòs a Aristòtil casualment…. Aquest filòsof i pensador és el pare dels sil.logismes, ja que va ser el primer en formular-ne a la seva obra lògica recopilada (l’Organon)
Des de l’antiga Grècia, el sil.logisme està considerat un raonament lògic deductiu, ja que partint de dos judicis n’arribem a un de nou. Es tracta d’una argumentació en la que ens basem en un antecedent que compara dos conceptes amb un tercer, i que ens permet deduir-ne un de nou com a conseqüència.

Quan raonem de forma deductiva, fem servir fets coneguts per arribar a conclusions lògiques i per tant irrefutables, que sabem del cert que seran veritats.

Aristòtil va fer un anàl.lisi extens del raonament deductiu, i en especial del sil.logisme i va establir unes normes per fixar la seva legitimitat. Per fer-ne de correctes és necessari seguir unes normes, per evitar caure en errors ni malentesos; Veiem-ne alguns...
-La premissa universal i la premissa particular han d’estar relacionades; si no és així no podem arribar a una conclusió vàlida
Aristòtil és humà
Les tortugues són lentes
¿...?

-La conclusió no pot parlar de temes que no existeixen a les premisses. El resultat de la comparació d’ambdues només pot contenir elements que constin a una o dues premises. Un element aliè encara que sigui cert, no forma part dels sil.logismes.
Aristotil és humà
Els humans son mortals
Les tortugues són lentes ¡...!

-Les premisses han de tenir un mot en comú, ja que això és el que permet establir una comparació. La premissa universal atorga un atribut cert a un subjecte o objecte. La premissa menor atorga una qualitat particular (o accident) de l’objecte del qual parlem. El terme comú entre ambdues és el punt de comparació, i els extrems, la conclusió.
Tots els humans són mortals.
Aristòtil és humà
Aristòtil és mortal

A més: Amb dues premisses negatives no es pot concloure res... Amb dues premisses positives no podem obtenir una conclusió negativa... Si una premisa és negativa, la conclusió serà negativa, i a l’inrevès... De dues premisses particulars no podem treure cap conclusió.

Compte amb els sil.logismes erronis!

Quan construim sil.logismes incorrectes tenim com a resultat una fal.làcia.


Les fal.làcies són raonaments falsos que es poden donar per utilitzar premisses equivoques, per alterar l’ordre de les premisses, per eliminar elements necessaris per la comparació, etc. Les fal.làcies són raonaments només en aparença.
Les tortugues són lentes
Aristòtil és lent
Aristòtil és una tortuga

Les fal.làcies es classifiquen en paralogismes i sofismes:
Els paralogismes es deuen a un error en el raonament, degut a una construcció errònia, però no intencionada. Els sofismes, en canvi, són falsos raonaments construïts així intencionadament, amb l'objectiu d'enganyar o confondre.
 
Actualment, els sil·logismes s’inclouen molt sovint en exàmens d’aptitud dissenyats per avaluar les competències i habilitats en raonament lògic.
Molts test per calcular el CI (Cocient Intel.lectual) utilitzen també preguntes amb el format sil.logístic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc utilitza cookies per facilitar la seva navegació. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies, si vol saber més cliqui a Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies