Sons, imatges, tacte i movimients
01/12/2016
Com decidim?
09/12/2016

L’any de les postveritats

Si extrapolem el significat d'aquest mot als últims mesos, la postveritat definiria aquesta nova època en què vivim, en la que alguna cosa o algú que només aparenta ser veritat, esdevé més important que la certesa autèntica.

"Postveritat" a terres anglosaxones és una paraula que ja té una dècada d’ús, però en aquest últim any ple d’esdeveniments polítics que han sorprès, el seu ús va augmentar considerablement a molts mitjans; així que pensem en l’ús de la post veritat en terreny polític, més que en termes quotidians. Un cop elegida, la premsa anglesa es va afanyar a explicar i justificar l’elecció d’aquesta paraula, i va posar els exemples clars que la van popularitzar: La postveritat pot explicar la inesperada victòria de Trump o la sorprenent sortida del Regne Unit al Brexit.

En aquests dos casos, s’evidencia l’ús de la postveritat mitjançant l’exaltació de prejudicis, rumors, supòsits, creences subjectives i emocions i que van influir més a l’opinió pública que fets demostrables i objectius.

En la victòria de Trump, clarament s’imposà l’efectivitat de la post-truth, (tot i que tant republicans com demòcrates van ser acusats de fer rodar falsedats i rumors de forma conscient). El magnat nord americà va liderar una campanya basada en la desinformació, els rumors, els suposats passats tèrbols, les possibles filtracions, l’existència de correus dubtosos… fets que se sabien que no eren ni demostrats ni demostrables, però que el públic llegia, difonia i acceptava… I inclús alguns mitjans ho van fer.

El cas de la victòria de Trump és potser l’exemple més significant, ja que per molts, és una victòria basada en la postveritat. La prestigiosa revista The Economist li va dedicar una portada titulada ‘La política de la postveritat: l’art de la mentida’.

En el cas del Brexit, també es van fer servir mecanismes similars en ambdós bàndols: per exemple, els que volien marxar de la UE, van difondre xifres inexactes sobre els estalvis de milions d’euros que tindrien els anglesos setmanalment si sortien de la Unió, i ho van fer exitosament… les xifres autèntiques, és a dir la veritat, no van tenir prou rellevància.

I com no podia ser d’una altra manera, les xarxes socials juguen un paper important en la creació de postveritats. La barreja de postveritats i xarxes ha creat un terreny abonat per reescriure com prendre decisions –sobre tot en política- a partir d’ara. Una fotografia compromesa, un tuit enginyós que insinua quelcom, un document fals o tergiversat que corri per Facebook, facilita que qualsevol informació/invenció es converteixin en “certes” per molts usuaris. Explicat així, ens sona més, oi?...

El fet de l’existència de la postveritat, inquieta a alguns sociòlegs. Sembla que ens allunyem d’unes pautes de comportament social fiables (per això potser últimament estan fallant les enquestes i sondejos?)... Les masses ja no actuen com s’espera que facin, per lògica o tradició, sinó que sembla que actuen més per sentiments i reflexes ràpids. La informació que reben i accepten, no està verificada, i el curiós és que ho saben; Els insults, les difamacions, els rumors, les insinuacions, el que és graciós o fals capta i convenç més que els fets veritables i autèntics.

Com a reflexió personal, creiem que seria positiu que com a ciutadans del futur, i davant d’esdeveniments recents, evitéssim caure en els paranys de les postveritats. Això només es pot assolir treballant el pensament crític, indagant, fent front a la realitat i evitant els autoenganys. Analitzem, busquem notícies i proves, llegim, informem-nos, reflexionem i no acceptem sense més l’opinió de les majories. És feina personal de cadascú de nosaltres trobar l’autèntica veritat en aquests temps plens de postveritats.

 
Abans de l’elecció de post-truth com a paraula de l’any 2016, el Diccionari Oxford va tenir que triar entre d’altres paraules finalistes:

-CHATBOT: programa informàtic que simula converses amb humans.
-ALT-RIGHT: per denominar a una nova dreta alternativa.
-GLASS CLIFF: aplicat a una dona de minoria ètnica que ostenta un càrrec que la pot fer fracassar.
-BREXITEER: partidari de que el Regne Unit abandoni la UE.

L’any 2013 va guanyar la paraula selfie, el 2014 vapejar i el 2015 emoji.

Ah! i pels que tenim dubtes de com escriure-la, la Fundeu (Fundación del Español Urgente) recomana escriure “posverdad”, sense t i sense guionet. En català, hem estat indagant i sembla que la forma més acceptada a la premsa i diferents mitjans és “postveritat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc utilitza cookies per facilitar la seva navegació. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies, si vol saber més cliqui a Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies