Icofam col.labora en l’organització de la Setmana Mundial del Cervell 2018
11/05/2018
Col.laborem en l’organització de la 10a Mostra de Recerca Jove de Barcelona 2017-18
24/05/2018

Oratòria a les aules?

Una de les persones que més està fent per defendre la presència de l’oratòria a les aules de les escoles europees és Neil Mercer.


El professor Mercer està convençut de que la forma en què s’expressen els estudiants influeix en els seus resultats acadèmics. Creu que, d’entrada, les converses en l’entorn familiar ja ofereixen una determinada base, però que la interacció social a les aules esdevé primordial, de manera que la pràctica de l’oratòria en aquests espais és molt important, i és aquí on s’ha de practicar i implantar.

Neil Mercer afirma que una hipotètica assignatura d’Oratòria hauria de tenir el mateix pes a les escoles que la de Matemàtiques.

A Catalunya, la presència de la matèria d’oratòria - inclús en activitats extraescolars- als centres educatius continua sent mínima, tot i que els joves universitaris cada cop estan més interessats en aprendre’n, i sobre tot a posar-la en pràctica, participant en concursos o tornejos de debats.


Tant és així, que fa uns anys s’organitzaven a Espanya unes cinc competicions, però actualment se n’organitzen ja més d’una trentena, sobre diferents temàtiques. Saber parlar amb públic, escoltar i argumentar proporciona una major confiança en un mateix a l’haver perdut l’irracional pànic escènic, i ajuda a millorar el pensament crític i la gestió de les emocions. A més, aspectes tan importants avui en dia com l’empatia i la tolerància es reforcen.

 
Neil Mercer és Doctorat en Psicolingüística per la Universitat de Leicester i professor emèrit d’Educació a la Universitat de Cambridge.
Les seves investigacions han abordat la rellevància que té el diàleg en l’educació i la forma de raonar dels infants, tant en el si familiar com a les aules
El llibre que més ens agrada de Mercer és El conocimiento compartido: El desarrollo de la comprensión en el aula (Paidós).
Es de fa uns anys (1994), però la seva lectura resulta plenament actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc utilitza cookies per facilitar la seva navegació. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies, si vol saber més cliqui a Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies