Com decidim?
09/12/2016
La Dra. Te, una experiència d’èxit
19/12/2016

Trobarem temps en el temps

La llei de la reforma horària s’aprovarà en el parlament Català en els pròxims mesos, amb l’objectiu de que es pugui implementar al setembre de 2018. Aquest canvi legislatiu ha estat impulsat per una iniciativa ciutadana que fa temps que treballa per l’obtenció d’una major llibertat en la gestió del nostre temps. Fabián Mohedano, actual diputat del Parlament de Catalunya, és i ha estat, un dels actors principals d’aquest moviment , així com la Xarxa Nust, un grup d’empreses compromeses per promoure un nou ús social del temps.

Treballo pel meu compte i tinc el privilegi de poder organitzar l’ús del meu temps. Una persona no és una divisió de parts o capítols tancats; som un tot. Per exemple: jo sóc mare, filla, professional, client, proveïdora, dona de casa, amiga, parella, etc.

La nostra vida és temps com ens il·lustra la pel·lícula “"In Time" i d’aquest temps nosaltres en fem ús, però l’ús no es pot confondre amb SER: quan estem a la feina no som només treballadors o treballadores, ni quan estem a casa, som per exemple, només pares o mares. Ara són les 20.15 h. del vespre i estic a casa escrivint aquest post. Independentment d’on sigui JO SÓC.

Entrem en un nou paradigma on el concepte d’espai es desdibuixa, on el món es fa petit, les distàncies es fan curtes i no només això, ara ja existim dins un món virtual, un món que cada dia creix en activitat, i on moltes de les empreses i professionals ja tenen un mercat més rentable i important que en el món presencial. L’ús del temps professional, en molts casos, no està vinculat a cap espai, ni horari, sinó que està vinculat al valor. Avui dia, es pot ser un gran professional sense trepitjar en dies el despatx o sense necessitat de sortir de la feina a les 10 de la nit. Té més sentit SER que demostrar!

Encara treballem com fa 50 anys! Les condicions laborals dels contractes i els marcs dels convenis col·lectius parlen d’hores de treball anuals, de dies de vacances, etc. Si analitzem aquest paràmetre ens trobem amb que el treball d’una persona actualment està valorat pel pas de la minutera del rellotge més que pel què realment aporta de valor...

El temps, com a variable per valorar la feina, avui dia té un valor relatiu; fa 20 anys, què feia un comptable en una hora? I què fa avui un comptable en una hora? I què farà d’aquí a 2 anys?... estem parlant del mateix temps? El que ahir significaven 10 minuts, avui signifiquen 10 segons i en un futur, potser ni 1 segon.

El concepte d’horari i la jornada laboral fixe com a estàndard per mesurar el rendiment professional no s'ajusta a la realitat de moltes professions; hauríem de poder parlar de resultats i valor, i per tant, d’actituds i aptituds. La societat en general ha canviat molt, les formes de produir, de comunicar-nos, els mercats, les professions, els conceptes, els estudis... I doncs, per què els horaris laborals es segueixen plantejant com fa 50 anys? ...

La cultura del “pressencialisme” encara està molt estesa i arrelada a la cultura empresarial. Un canvi de paradigma en aquesta direcció necessita disposar d’arguments de pes i beneficis clars per tots els agents implicats; això només és possible amb una bateria de mesures per incentivar el canvi, com ara serien els avantatges fiscals, la sensibilització social i dels consumidors o la discriminació positiva, entre d’altres.

Estem en la societat del coneixement i aquest no és estanc, ni va lligat al temps. Tota feina lligada a aquest tipus de competències es pot flexibilitzar d’acord amb un ús del temps més respectuós amb les persones. La ciutadania guanyarà en qualitat de vida i les empreses en competitivitat i productivitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc utilitza cookies per facilitar la seva navegació. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies, si vol saber més cliqui a Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies