Marketing de continguts; connectar amb el consumidor!
05/10/2016Acceptes unes Cookies?
18/10/2016"
Parlar amb un mateix
Tots ho fem, és el monòleg interior, tenim converses íntimes que es duen a terme mitjançant símbols verbals, imatges o representacions imaginàries, tot i que en alguns casos també pronunciem paraules o frases en veu alta!.
Les capacitats comunicatives de l’ésser humà superen de lluny les de qualsevol altra espècie animal. La comunicació humana és tan antiga, àmplia i complexa, que els especialistes han decidit organitzar-la en tres tipus: 1. La comunicació interpersonal, en la que s’estableix un diàleg entre dues persones. 2. La comunicació grupal o col.lectiva, que és la que s’estableix entre tres o més persones. 3. I la més recent en la història, l’anomenada comunicació social o comunicació massiva (o de masses), que és la que fa servir els avanços tècnics per poder arribar a milions de persones. ... Però hi podem afegir una quarta categoria, de la qual no se’n parla tant: la comunicació intrapersonal. Aquesta, és la que utilitzem quan ens comuniquem internament amb nosaltres mateixos,"Parlar" amb un mateix també ho considerem comunicació; tot i que és una comunicació unilateral, compleix els requisits del procés comunicatiu: hi ha un emissor i un receptor – que en aquest cas és el mateix individu- i hi ha un missatge que es transmet, s’assimila i es comprèn.
Mitjançant aquest monòleg, podem aprendre a connectar millor amb els nostres sentiments, pors, sensacions, prendre decisions, canviar de punt de vista, enfrontar-nos a problemes, buscar solucions...
En aquest procés, la nostra ment es dirigeix als nostres sentiments o a l’inrevés, és a dir sensibilitzem la nostra raó o racionalitzem les nostres emocions. Com que tot passa pel nostre interior podem tenir una interpretació de la realitat molt limitada, per tant, per millorar la nostra comunicació intrapersonal necessitem fer l’esforç de conèixer-nos molt bé per ser capaços de modificar aquesta visió tan personal i esbiaixada de la realitat. També hauríem de revisar els nostres prejudicis i creences envers els altres.
• Capacitat de controlar las emocions pròpies (autocontrol).
• Capacitat d’ auto motivar-se (auto motivació).
• Capacitat de reconèixer les emocions dels altres i actuar en conseqüència (empatia).
• Control de las relacions (aptituds socials). En essència, la intel·ligència emocional consisteix en processar de manera racional les nostres emocions. És a dir, qui disposa d’intel·ligència emocional tindrà un comportament socialment adequat al context (connectarà millor amb els altres i es comunicarà també millor), gràcies a tenir en compte les emocions pròpies i les dels altres. Aprofundint en aquest model d’intel·ligència, les competències personals que la comporten són: A nivell personal: • L’autoconeixement: identificar i entendre les nostres emocions, detectar els pensaments distorsionants, etc.
• L’autocontrol: gestionar i regular les emocions mitjançant, per exemple, relaxar-se davant d’un estat de tensió, associar les senyals fisiològiques a emocions...
• L’auto motivació: fer que les nostres emocions ens ajudin a aconseguir els nostres objectius i com buscar la satisfacció al fer-ho. A nivell relacional: • La empatia: reconèixer les emocions dels altres i de les seves respostes per actuar de forma adequada. Implica també crear confiança, acompanyar, suavitzar situacions de crisi emocional, etc.
• Saber expressar bé les nostres emocions als altres.
• Les habilitat socials, que inclouen capacitats com: la resolució de conflictes, l’assertivitat, persuasió, adaptació al context, etc.
Busquem moments per parlar amb nosaltres mateixos; És important, ja que d’aquest diàleg intern depenen en gran mesura el nostre autoconeixement i la nostra autoestima i sense aquesta, és més difícil poder tenir una bona comunicació interpersonal o grupal...
La comunicación intrapersonal és una competènci básica de la intel·ligència emocional
Al 1983 el psicòleg Howard Gardner va apuntar que la intel·ligència humana es composava també d’altres dimensions com: la musical, interpersonal, visual-espacial… i ja va parlar de la intel·ligència intrapersonal. Partint d’aquesta visió més àmplia, Peter Savoley i John D. Mayer (1990) presentaven el concepte d’intel·ligència emocional fent referencia a cinc aspectes principals: • Coneixement de les pròpies emocions (autoconeixement).• Capacitat de controlar las emocions pròpies (autocontrol).
• Capacitat d’ auto motivar-se (auto motivació).
• Capacitat de reconèixer les emocions dels altres i actuar en conseqüència (empatia).
• Control de las relacions (aptituds socials). En essència, la intel·ligència emocional consisteix en processar de manera racional les nostres emocions. És a dir, qui disposa d’intel·ligència emocional tindrà un comportament socialment adequat al context (connectarà millor amb els altres i es comunicarà també millor), gràcies a tenir en compte les emocions pròpies i les dels altres. Aprofundint en aquest model d’intel·ligència, les competències personals que la comporten són: A nivell personal: • L’autoconeixement: identificar i entendre les nostres emocions, detectar els pensaments distorsionants, etc.
• L’autocontrol: gestionar i regular les emocions mitjançant, per exemple, relaxar-se davant d’un estat de tensió, associar les senyals fisiològiques a emocions...
• L’auto motivació: fer que les nostres emocions ens ajudin a aconseguir els nostres objectius i com buscar la satisfacció al fer-ho. A nivell relacional: • La empatia: reconèixer les emocions dels altres i de les seves respostes per actuar de forma adequada. Implica també crear confiança, acompanyar, suavitzar situacions de crisi emocional, etc.
• Saber expressar bé les nostres emocions als altres.
• Les habilitat socials, que inclouen capacitats com: la resolució de conflictes, l’assertivitat, persuasió, adaptació al context, etc.