Emojis i emoticones! ;-)
08/11/2016El marketing social
28/11/2016Sabem que la pregunta ens ha quedat enrevessada, així que posem un exemple:
Imaginem que tenim una empresa de màquines de taladrar. Podem definir la nostra línea de negoci argumentant que fabriquem i venem trepants…amb aquest plantejament estaríem caient en l’anomenada miopia de marketing, ja que els nostres clients no estan comprant trepants, sinó que els compren per fer forats a les parets… així que en realitat els clients compren “forats”, i no els nostres trepants.
La "miopia de marketing" consisteix en enfocar un negoci en el producte i no en la necessitat que aquest producte satisfà en els consumidors.
El profesor emèrit de la Harvard Business School Theodore Levitt (1925-2006), va escriure l’article "Marketing Myopia" a l’estiu de 1960 per la Harvard Business Review, on reflexiona sobre els perills de definir un negoci des de la perspectiva del producte i no del mercat.
En aquest article, veurem alguns exemples d'aquesta miopia i les conseqüències de no haver fet ús d'unes bones ulleres per enfocar millor l'estratègia empresarial.
Ser “miop” seria tenir una estratègia centrada en el producte i/o servei, i no en el benefici que s’obté al comprar-lo.
Normalment les empreses tenen una etapa de creixement, però amb el temps s’estanquen o decreixen i sovint això no és degut només a la saturació del mercat, sinó a la “miopia” de la seva administració. El problema el trobem en la declaració de la seva missió estratègica, (massa limitada o massa general), quan hauria d’estar enfocada en els mercats que atén i en els beneficis que busquen els seus clients.L’empresari ha de tenir clar que una indústria és un procés de satisfacció pel client i no només un procés de producció.
Tornant al famós article de Lewitt, l’exemple més rellevant que hi trobem és l’error de l’empresa privada de ferrocarrils americans, ja que va definir el seu negoci com el dels trens (=producte), quan el seu negoci era transportar persones (=mercat) . Aquesta empresa va anar davallant fins a la seva fallida. Segons Lewitt, els directius haurien d’haver estat atents a l’evolució i la tecnologia (autobusos, avions, vehicles propis... ) per poder adaptar i adequar els seus serveis i satisfer la mateixa necessitat de transportar. No va ser un error de gestió, però sí de visió. La companyia va entendre els trens com a trens i no com a solució integral de transport, i va centrar esforços per exemple, en millorar el confort i les prestacions dels seus vagons i no va saber omplir la necessitat que s’estava creant. No va ampliar visió cap al món del transport; van mirar cap al producte, i no als seus clients/usuaris.
Diagnòstic: MIOPIA!
Un altre exemple el trobem a Hollywood: es van rodar pel.lícules, només pel.lícules (i moltes!) però els seus directius no van aixecar la vista per mirar més enllà i trobar tota una solució al món de l’entreteniment. Hollywood no se’n va adonar que amb el temps, era només una part de la indústria de l’oci, i va refusar incloure la televisió, quan en realitat li hauria d’haver donat la benvinguda i acollir-la, doncs era una oportunitat única per ampliar el negoci de entreteniment.
Diagnòstic: MIOPIA!
Però també trobem exemples de miopia de marketing recents després de quasi sis dècades després de la publicació de l’article de Lewitt:
Oi que tots recordem la marca Kodak? Què se n’ha fet de les seves càmeres, sempre tant modernes en la era dels selfies i les imatges? Doncs l’error d’aquesta multinacional és que no es va saber adaptar als temps, tot i haver sigut pionera de la tecnologia –Kodak té les patents primàries de la fotografia digital i va fabricar una de las primeres càmeres digitals del món al 1975-. Ho tenia tot a favor! L’errada Kodak és que es va identificar amb el rotllos de pel.lícula, i no en la fotografia, que era la principal demanda dels seus clients. Va triar una via de negoci que es va fer obsoleta i que va arrossegar l’empresa a la ruïna.
Kodak necessitava ulleres contra la miopia...
I…què ha passat amb Blackberry? Si no fa gaire quasi tots en teniem una!Blackberry -o també serveix d'exemple Nokia- van ser líders en el seu mercat durant anys…però han perdut el lideratge, un cop més per centrar-se en perfeccionar els seus productes segons la seva visió i no en profunditzar en els desitjos, preferències o necessitats dels seus clients, (pantalles més grans, sistemes tàctils, bona ressolució en les càmeres, etc...)
Se’ns acut també citar a marques com Panasonic, Sony, JVC... Els grans fabricants de càmeres de vídeo dels anys 90 van menysprear als mòbils, no els van tenir en compte ni com a competència per ells, que eren uns gegants. Però finalment es van veure abocats a una crisi profunda. El motiu? Miopia de marketing: no es van adonar que el mòbil, tot i ser un producte diferent, començava a satisfer les mateixes necessitats que reclamaven els seus clients: immortalitzar moments en un vídeo o una fotografia.
Més ulleres, si us plau!
I què hi ha de la vessant contrària, els casos d'aquelles empreses que han sapigut corregit la seva visió i han aixecat la mirada per enfocar bé cap el mercat, els clients i els nous temps? Prometem tractar aquest tema en un altre post!
Les grans empreses es troben en definitiva en una posició privilegiada: han d’omplir els mercats, no els cal trobar-los.
La deficiència de visió, aquesta “miopia” a l'hora de detectar-los pot suposar la diferència entre l’èxit o el fracàs.