Preguntes sense resposta
24/10/2016
Marketing d’afiliació: pagar per resultats
02/11/2016
En aquests temps en que la política és protagonista, tant a nivell nacional com internacional, estem cada cop més acostumats a veure debats, ja siguin d’investidura (¡en portem 3 en un any!), de la qüestió de confiança -on es tracta en general la situació política actual-, o debats entre els dos candidats a la presidència dels Estats Units...
Però també en veiem sovint sobre altres temàtiques: crisi de refugiats, esportius... que no hem de confondre amb discussions a crits, a les quals, per desgràcia també hi estem acostumats a veure a alguns canals de televisió.
Però també en veiem sovint sobre altres temàtiques: crisi de refugiats, esportius... que no hem de confondre amb discussions a crits, a les quals, per desgràcia també hi estem acostumats a veure a alguns canals de televisió.
El debat és una modalitat de comunicació oral en la que dues o més persones exposen diferents idees sobre un mateix tema.
Per que existeixi un debat, és necessari que es trobin posicions antagòniques (a favor/en contra) o diverses opinions enfrontades o divergents.Hi ha formes de debat reglamentades, en les que persones o equips exposen les seves posicions respecte a un tema prèviament acordat. Als debats organitzats, a més dels participants, pot haver-hi públic i un moderador, que presenta la temàtica i va clarificant o resumint, i regula temps i torns de les intervencions. Els participants exposen els seus arguments posicionant-se, i s’hauran documentat sobre la qüestió a debatre; a més, es poden fer refutacions als arguments presentats per l’altra part.
Els debats són enriquidors tant pels assistents com pels participants, ja que tenen un format dinàmic que facilita l’intercanvi d’idees i porta a la reflexió.
Amb la nostra experiència com a formadors en els tallers d’oratòria Debat i Aprèn, adreçats a alumnes d’ESO i Batxillerat, vam constatar que aquest format aporta moltes coses positives, a part d’engrescar als alumnes que s’ho passaven d’allò més bé argumentant sobre temes polèmics o actuals.
Participant en debats: analitzem i reflexionem, ens documentem sobre temes, millorem l’expressió oral i corporal, millorem la capacitat d’escolta, treballem el pensament crític, organitzem i estructurem millor les idees, oferim respostes ràpides i adequades, superem la por escènica i enfortim l’autoestima perquè guanyem seguretat i confiança.
Els debats es poden posar en escena de diferents maneres: l’orador parla dret des d’un podi o rodejat del públic o assegut en una taula rodona o en semicercle. Gràcies als avanços tecnològics, actualment també és possible organitzar debats per internet (xats, videoconferències, fòrums...)
Normes i recomanacions per fer un bon debat:
Escoltar l’interlocutor per poder intervenir de forma adequada.Tractar de convèncer utilitzant l’exposició, l’argumentació i la persuasió.
Ser breu, concret i parlar clar. No parlar en excés i evitar la reiteració i la monotonia.
Ser tolerant respecte a les diferents opinions.
No caure en la burla ni en la falta de respecte.
Evitar crits i insults.
Parlar amb seguretat i no tenir por de les crítiques.
No subestimar als altres.
Conèixer àmpliament el tema tractat.
Utilitzar un to de veu i articulació correctes.
Cuidar el vocabulari i el contingut per assolir precisió lèxico-semàntica i connectar amb l'audiència.
Respectar els temps d’intervenció per garantir l’equitat de tots participants.
No basar-se en fal·làcies (argumentacions insuficients).
Els dos formats de debat preestablerts més coneguts són:
- El model Karl Popper (filòsof impulsor del racionalisme crític): En aquest, els participants aporten els seus arguments a partir d’una prèvia investigació o preparació. Aquest format recolza els arguments en proves empíriques i evidències demostrables (enquestes, estudis oficials, testimonis, estadístiques, etc.) ja que el format Popper tracta temes polèmics des d’una perspectiva crítica. Poden participar més de dos oradors.
- El model Lincoln-Douglas: en aquesta modalitat de debat els arguments han de basar-se en qüestions morals i lògiques, doncs els seus temes són de caire valòric. En el debat de 1858 que li dona nom, Abraham Lincoln i Stephen A. Douglas van tractar temes morals, com ara l’esclavitud. En aquest cas no calen proves estadístiques o empíriques, sinó que les argumentacions es sustenten en conviccions pròpies, principis ètics, morals i filosòfics.
