El marketing social
28/11/2016
Com decidim?
09/12/2016
Ja hem vist en altres posts anteriors que l’objectiu d’un bon comunicador, és connectar amb els altres, implicar-los i captar la seva atenció. Això es pot assolir amb l’empatia, dominant la comunicació no verbal, modulant la nostra veu i evidentment oferint un discurs amb un contingut estructurat i ple d’idees importants, però avui volem anar una mica més enllà, i analitzarem com ens pot ajudar la PNL per ser encara millors comunicadors, en aquest cas a nivell interpersonal.
La Programació Neuro Lingüística (PNL) és el resultat dels estudis i investigacions d’un psicòleg i d’un lingüista (Richard Bandler y John Grinder) a la dècada dels anys vuitanta. Segons aquest corrent, el món no existeix tal i com el veiem, sinó que cadascú de nosaltres l’interpreta a la seva manera, utilitzant de forma inconscient els seus sentits per processar aquesta informació;
Els sentits esdevenen canals comunicatius, i són les eines que fem servir per transmetre aquestes emocions, idees, experiències, etc.
Com que només tres dels nostres cinc sentits són els que podem utilitzar com a canals per enviar informació, la PNL afirma que l’esser humà té tres sistemes per transmetre la informació: el visual, l’auditiu i el cinèsic.
La Programació Neuro Lingüística (PNL) és el resultat dels estudis i investigacions d’un psicòleg i d’un lingüista (Richard Bandler y John Grinder) a la dècada dels anys vuitanta. Segons aquest corrent, el món no existeix tal i com el veiem, sinó que cadascú de nosaltres l’interpreta a la seva manera, utilitzant de forma inconscient els seus sentits per processar aquesta informació;
Els sentits esdevenen canals comunicatius, i són les eines que fem servir per transmetre aquestes emocions, idees, experiències, etc.
Com que només tres dels nostres cinc sentits són els que podem utilitzar com a canals per enviar informació, la PNL afirma que l’esser humà té tres sistemes per transmetre la informació: el visual, l’auditiu i el cinèsic.
Segons això, cada persona utilitza més un canal, i tenint en compte aquesta predisposició s’obtenen aquests tres grups;
Tots podem tenir una barreja d’aquests sistemes representacionals, i els podem utilitzar en diferents situacions, tot i que un d’ells sempre serà el més predominant.
Els nostres sistemes de representació s’enforteixen més a mesura que els anem utilitzant, així que cada persona té preferència per un o altre, en funció de quin sistema té més desenvolupat.
Per arribar a establir una comunicació més i efectiva (i afectiva!), haurem d’esbrinar quin canal utilitza el nostre interlocutor i a quin grup pertany. Si no ho fem, potser no connectarem o rebrem la informació fragmentada, i si intentem sintonitzar per canals diferents, podem arribar a la desconnexió.
Per saber a quin grup pertanyen els nostres interlocutors, hem d’escoltar-los, observar com es comuniquen i estar atents a qualsevol senyal que els identifiqui dins d’aquests tres grups. Un cop l’haurem classificat adaptarem el nostre llenguatge, estil i registre comunicatiu al seu. Per fer això, òbviament hem d’haver-nos definit a nosaltres mateixos!
Com sempre, ho entendrem millor si pensem en un exemple quotidià que ens ajudi a identificar-nos...
Imaginem que arribem a una reunió i ens presenten a algú:
Segons la PNL, si optem per saludar (“hola, què tal?”), estaríem utilitzant el canal auditiu.
Si somriem o oferim un gest educat de cortesia, estarem fent servir el canal visual.
Si optem per fer una encaixada de mans o una abraçada o picar a l’espatlla, som més cinestèsics.
D’altres pistes les podem trobar si fem l’exercici de recordar una situació passada... què ens ve primer a la ment? Una imatge, un so o més aviat recreem sensacions?
Tots podem tenir una barreja d’aquests sistemes representacionals, i els podem utilitzar en diferents situacions, tot i que un d’ells sempre serà el més predominant.
Els nostres sistemes de representació s’enforteixen més a mesura que els anem utilitzant, així que cada persona té preferència per un o altre, en funció de quin sistema té més desenvolupat.
Per arribar a establir una comunicació més i efectiva (i afectiva!), haurem d’esbrinar quin canal utilitza el nostre interlocutor i a quin grup pertany. Si no ho fem, potser no connectarem o rebrem la informació fragmentada, i si intentem sintonitzar per canals diferents, podem arribar a la desconnexió.
Per saber a quin grup pertanyen els nostres interlocutors, hem d’escoltar-los, observar com es comuniquen i estar atents a qualsevol senyal que els identifiqui dins d’aquests tres grups. Un cop l’haurem classificat adaptarem el nostre llenguatge, estil i registre comunicatiu al seu. Per fer això, òbviament hem d’haver-nos definit a nosaltres mateixos!
Com sempre, ho entendrem millor si pensem en un exemple quotidià que ens ajudi a identificar-nos...
Imaginem que arribem a una reunió i ens presenten a algú:
Segons la PNL, si optem per saludar (“hola, què tal?”), estaríem utilitzant el canal auditiu.
Si somriem o oferim un gest educat de cortesia, estarem fent servir el canal visual.
Si optem per fer una encaixada de mans o una abraçada o picar a l’espatlla, som més cinestèsics.
D’altres pistes les podem trobar si fem l’exercici de recordar una situació passada... què ens ve primer a la ment? Una imatge, un so o més aviat recreem sensacions?
